Instruments electrònics

Els primers instruments electrònics

L'evolució de la música ha anat lligada al desenvolupament de cada època. A principis del segle XX, la difusió de l'energia elèctrica va impulsar els músics a buscar noves formes d'expressió utilitzant les innovacions tecnològiques.

En l'àmbit de la música culta es van inventar artefactes que no van tenir gaire èxit. El 1918, el rus Léon Thérémin va desenvolupar un instrument electrònic que es podia controlar acostant més o menys les mans a una antena. El theremin s'anunciava com "l'únic instrument que es toca sense tocar-lo".

Anys més tard, el 1928, Maurice Martenot va idear un giny elctrònic anomenat ones Martenot, que generava sons controlats per un teclat. Tant aquest instrument com el theremin produeixen uns sons fantasmagòrics que es van utilitzar sobretot en pel·lícules de misteri.

La tecnologia en la música moderna

Les innovacions electròniques van tenir una rebuda millor en la música popular. Inventada a la dècada de 1930, la guitarra elèctrica es va convertir en un element imprescindible en qualsevol conjunt de música rock.

Aquest instrument permetia obtenir uns sons espectaculars sense necessitat de grans coneixements musicals. Un altre dels seus atractius era la possibilitat d'augmentar el volum del so només girant un botó.

El sintetitzador, inventat per Moog, es va perfeccionar el 1983, quan la marca Yamaha va llançar un model revolucionari, el DX-7, que incorporava per primera vegada la tecnologia digital.

El sistema MIDI

A la dècada de 1980 es van establir unes normes que permetien la comunicació dels instruments electrònics entre si, i també amb els ordinadors.

Aquestes normes es van aplegar en un sistema anomenat MIDI, les sigles de Musical Instrument Digital Interface, que traduït vol dir "dispositiu per a la comunicació dels instruments musicals digitals".