dimarts, 18 de febrer del 2014

El Classicisme musical


El segle XVIII, anomenat de les Llums, va estar dominat pel culte a la raó i la ciència. La segona meitat d'aquest segle va comportar una sèrie de transformacions en la societat que van influir en l'art.

La naixent burgesia va començar a considerar la música com un signe de distinció, alhora que els músics començaven a deslligar-se de la Cort i de l'Església per exercir la seva professió d'una manera més lliure. A causa d'això, la producció de música religiosa va decaure, al mateix temps que l'òpera es convertia en un gran espectacle, obert a tothom qui podia pagar l'entrada.


Els compositors d'aquesta època, coneguda com a Classicisme, van cultivar un art equilibrat i dominat per la lògica. La seva música es caracteritza per l'elegància, la naturalitat i una estudiada senzillesa.

Cap al 1711, l'italià Bartolomeo Cristofori va inventar el piano. Al llarg del segle XIX, el seu mecanisme es va perfecionar fins a ocupar el lloc més destacat entre tots els instruments.

Els dos màxims representants del Classicisme, nascuts a Viena, van ser F.J. Haydn i W.A. Mozart.

Trets més rellevants del Classicisme:

-Preferència per la naturalitat en la melodia, la qual s'aconsegueix utilitzant preferentment frases regulars i simètriques de curta durada (generalment de vuit compassos).

-Desenvolupament de la música instrumental, amb un clar predomini de la forma sonata (exposició, desenvolupament i reexposició) i de la simfonia (sonata per a orquestra).

La transició al Romanticisme va començar als primers anys del segle XIX, quan Beethoven, després d'uns anys influït per Haydn i Mozart, va iniciar un nou camí que va canviar el curs de la música.


Haydn (1732-1809) va compondre 104 simfonies.
Mozart (1756-1791) va compondre 41 simfonies.
Beethoven (1770-1827) va compondre 9 simfonies.