dimarts, 17 de maig del 2016
Les noves tecnologies i la música
Història de les músiques populars del segle XX
dijous, 18 de febrer del 2016
Funcions de la música al cinema
La música aporta informació molt diversa que enriqueix, i a vegades canvia, el significat de les imatges que estem veient.
Les principals funcions de la música al cinema són:
Les principals funcions de la música al cinema són:
- Funció psicològica:
- Reforça les emocions de l’escena
- Defineix el gènere de la pel·lícula
- Descriu la personalitat dels personatges
- Funció física
- Situa l’escena en el temps i l’espai
- Funció tècnica (sincronia)
- Remarca l’acció de l’escena
- Remarca transicions entre escenes
dimarts, 16 de febrer del 2016
Trobadors i joglars
La música religiosa
medieval va conviure amb manifestacions musicals populars, però
malauradament amb prou feines se n'han conservat testimonis escrits.
Això no obstant, sabem que durant l'Edat Mitjana hi va haver també
cant monòdic profà, és a dir, a una sola veu i amb text de
contingut no religiós.
Els encarregats de
compondre i interpretar aquests cants van ser els trobadors.
Aquests poetes-músics cortesans (d'origen noble) van tenir una gran
importància a França i Catalunya. Moltes de les seves composicions
eren cançons d'amor en les quals el trobador retia homenatge a una
dama. Els joglars van ser músics ambulants que, a més de cantar i
tocar instruments, explicaven històries i divertien el poble amb els
seus acudits i jocs malabars.
En resum, les
característiques principals de la música de trobadors i joglars
són:
- Música monòdica i profana
- Amb instruments
- Temàtiques no religioses
- No utilitzen el llatí
La música antiga
Els orígens de la música
culta occidental cal buscar-los a l'Edat Mitjana. Aquesta època va
estar dominada per un fort sentiment religiós. A causa d'això, la
major part de la música medieval que conservem és religiosa, si bé
tampoc no hi van faltar manifestacions de música profana.
Els períodes de la
música antiga
Anomenarem música antiga
la producció musical que s'estén des de l'Edat Mitjana fins entrat
el segle XVIII. Dins d'aquesta, hi podem distingir diversos períodes:
el medieval (fins al segle XIV), el renaixentista
(segles XV i XVI) i el barroc (segle XVII i primera meitat del
XVIII).
Durant tot aquest temps,
els compositors es van dedicar preferentment a la música religiosa,
però de mica en mica la música va deixar de ser un patrimoni
gairebé exclusiu de l'Església i van començar a aparèixer llocs
on es podia gaudir de la música pagant una entrada.
Un dels compositors més
significatius d'aquesta llarguíssima etapa va ser Johan Sebastian
Bach. La influència de la seva música arriba fins als nostres dies.
La Banda Sonora
La parte sonora de una película (tanto el sonido como la música) se denomina banda sonora. Según el uso que se le da a la música en una escena concreta podemos distinguir dos tipos:
- diegética: música que forman parte de los efectos sonoros de la escena que estamos viendo. Está justificada dentro del argumento de la película. Ejemplos: una radio encendida, un músico tocando, etc.
- extradiegética (no diegética): música que no está justificada por el argumento ni la pueden escuchar los personajes. Es la música extradiegética, incidental o música de fondo. Se trata de una música irreal, que sólo escucha el espectador y pretende influir en su manera de entender las imágenes. Es la música subjetiva que refuerza el significado poético, expresivo y dramático de la imagen. Pertenece a la ficción cinematográfica.
- diegética: música que forman parte de los efectos sonoros de la escena que estamos viendo. Está justificada dentro del argumento de la película. Ejemplos: una radio encendida, un músico tocando, etc.
- extradiegética (no diegética): música que no está justificada por el argumento ni la pueden escuchar los personajes. Es la música extradiegética, incidental o música de fondo. Se trata de una música irreal, que sólo escucha el espectador y pretende influir en su manera de entender las imágenes. Es la música subjetiva que refuerza el significado poético, expresivo y dramático de la imagen. Pertenece a la ficción cinematográfica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)