Tendències musicals en el pas del segle XIX al XX

Durant les primeres dècades del segle XX, la major part dels compositors es van debatre entre la fidelitat a la tradició o la ruptura amb el sistema harmònic que havia prevalgut durant dos-cents anys.

-El 1872 el pintor francès Claude Monet va exposar el seu quadre Impressió: sol naixent, en el qual expressava l'atmosfera d'una albada al mar. Havia nascut l'impressionisme. Un altre francès, Claude Debussy (1862-1918), va encapçalar l'impressionisme musical. Una de les seves obres principals va ser el Preludi a la migdiada d'un faune, inspirada en un poema de Mallarmé.

Impressió: sol naixent (Claude Monet)

-A principis del segle XX, l'expressionisme va ser el corrent artístic més vigorós a l'àrea germànica. Diversos compositors van traslladar les idees de l'expressionisme a la música. El màxim representant d'aquesta tendència va ser el músic vienès Arnold Schönberg (1874-1951), que va trencar totalment la tradició amb el seu sistema dodecafònic, basat en la utilització de les dotze notes de l'escala cromàtica.

El crit (Edvard Munch)

Altres compositors destacats d'aquest període van ser Béla Bartók (1881-1945) i Igor Stravinsky (1882-1971).

Fuga (Vassili Kandinski)