La música trobadoresca

Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la música profana o trobadoresca. No coneixem gaires mostres de cançons profanes de l'edat mitjana anteriors al s.XI.

La música trobadoresca, fou creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII.  Aquestes poesies eren generalment del gènere amorós per lloar i idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques.

Els trobadors eren poetes-músics normalment de famílies nobles que escrivien versos d'amor i cançons de temes diversos i els posaven música.


Els centres més importants eren Itàlia, Alemanya i Provença. Els primers trobadors eren d'Occitània (sud de França). Els trobadors catalans segueixen els provençals fins al punt que, en aquells temps, el provençal era la llengua galant a Catalunya i en provençal s'escrivien els poemes.

El primer poeta-compositor que va escriure en llengua vulgar, és a dir que no ho va fer en llatí, va ser Guillem IX d'Aquitània de qui es conserven onze cançons en llengua d'oc.

Coneixem el nom d'uns tres-cents cinquanta trobadors, vint-i-quatre dels quals són catalans. Cal destacar Guillem de Berguedà (s.XII), Guillem de Cabestany (s.XII-XIII) i Cerverí de Girona (s.XIII), conegut també amb el nom de Guillem de Cervera.

Gràcies als joglars, pobres cantaires ambulants, aquestes poesies dels trobadors arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’analfabetisme, sinó per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit.

(extret de grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm)