-Down by the Sally Gardens (musescore)
-Down by the Sally Gardens (pdf)
divendres, 8 de novembre del 2013
dijous, 7 de novembre del 2013
La música del Renaixement (1400-1600)
El Renaixement va tenir el seu origen a Itàlia. Tot i això, els primers músics renaixentistes van ser centreeuropeus.
Diferències principals entre la música medieval i la música renaixentista:
-Augment de la música profana.
-Més producció de música instrumental (aparició de nous instruments)
-Desenvolupament de la polifonia
La invenció de la impremta al Renaixement ve permetre una difusió més gran de la música.
La polifonia renaixentista:
La polifonia combina simultàniament diverses línies melòdiques. Al Renaixement va assolir una gran complexitat
Principals procediments de composició:
-Contrapunt: La línia melòdica de cada veu és independent. Sovint les diferents veus s'imiten les unes a les altres.
-Homofonia: Les diferents veus tenen la mateixa figuració rítmica.
L'italià Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594) va ser el compositor de música sacra més important del Renaixement.
Diferències principals entre la música medieval i la música renaixentista:
-Augment de la música profana.
-Més producció de música instrumental (aparició de nous instruments)
-Desenvolupament de la polifonia
La invenció de la impremta al Renaixement ve permetre una difusió més gran de la música.
La polifonia renaixentista:
La polifonia combina simultàniament diverses línies melòdiques. Al Renaixement va assolir una gran complexitat
Principals procediments de composició:
-Contrapunt: La línia melòdica de cada veu és independent. Sovint les diferents veus s'imiten les unes a les altres.
-Homofonia: Les diferents veus tenen la mateixa figuració rítmica.
L'italià Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594) va ser el compositor de música sacra més important del Renaixement.
Kyrie de la Missa del Papa Marcel (Palestrina)
El Llibre Vermell de Montserrat
A Catalunya es conserva un document molt important de l'Edat Mitjana: el Llibre Vermell de Montserrat. Va ser copiat a finals del segle XIV al monestir de Montserrat, i conté moltes cançons i danses escrites en llatí, català o occità. Són peces que cantaven i ballaven els pelegrins que acudien al monestir a venerar la Verge.
Imperayritz de la ciutat joyosa (interpretada per Angelo Branduardi)
Imperayritz de la ciutat joyosa
De paradís ab tot gaug eternal
Neta de crims de virtuts habundosa
Mayres de Dieu per obra divinal
Verges plasen ad fas angelical
Axi com sotz a Dieu molt graciosa
Plàcaus estar als fizels piadosa
Preyan per lor al Rey celestial.
Rosa flagran de vera benenança
Fons de mercè iamais ne defallen
Palays d'onor on se fech l'aliança
De deu e d'hom per nostre salvamén
E fo ver Dieus e's hom perfetamén
Ses defallir en alcuna substança
E segons hom morí senes dubtança
E com ver dieus levéch del monimén.
Flor de les flors dolça clement et pia
L'angel de Dieu vesém tot corrocat
E par que Dieus lamandat qu'ens alçia
Don ell és prest ab l'estoch affilat
Donchos plaça vos que'l sia comandat
Qu'estoyg l'estoch e que remès non sia
Tot falliment tro en lo present dia
Ens done gaug e patz e sanitat.
La polifonia medieval
La polifonia és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen en simultaneïtat.
La monofonia constituïda per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic.
Podem dividir la polifonia medieval en tres períodes:
-Origen (ss. IX-XII)
-Ars Antiqua (ss. XII-XIII, Léonin, Pérotin)
-Ars Nova (s. XIV, Guillaume de Machaut, Francesco Landini, Missa de Barcelona, LLibre Vermell de Montserrat)
La monofonia constituïda per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic.
Podem dividir la polifonia medieval en tres períodes:
-Origen (ss. IX-XII)
-Ars Antiqua (ss. XII-XIII, Léonin, Pérotin)
-Ars Nova (s. XIV, Guillaume de Machaut, Francesco Landini, Missa de Barcelona, LLibre Vermell de Montserrat)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)