Trencats ja totalment els lligams amb la tradició, els nous compositors van crear una música amb un denominador comú: el seu alt grau d'experimentació. Van sorgir així una gran diversitat de tendències, entre les quals esmentarem les següents:
-Música serial. Es basa en l'ordenació de tots els paràmetres musicals (melodia, ritme, intensitat, etc.) segons unes regles molt precises. Exemple: Pierre Boulez.-Música aleatòria. Sorgeix com a reacció a l'excessiva rigidesa de la música serial i concedeix una gran importància a l'atzar. Al mateix temps atorga a l'intèrpret un marge de llibertat. Exemple: John Cage.
-Música concreta. S'enregistren sons que posteriorment es manipulen modificant-ne la velocitat, barrejant diversos sons, reproduint-los en sentit invers, etc. El seu creador va ser Pierre Schaeffer, que va utilitzar la cinta magnètica com a eina.
-Música electrònica. Un dels precursors d'aquest corrent va ser Karlheinz Stockhausen.
-Música estocàstica. Ideada per Iannis Xenakis, es basa en l'elaboració matemàtica i en el càlcul de probabilitats.-Música minimalista. Va néixer als EUA, consisteix en la utilització de materials sonors molt senzills que es repeteixen durant llargs períodes amb petites variacions. Exemple: Philip Glass.
